PARC NATURAL DELS PORTS

Flora i vegetació, cultura i història, passejades i excursions…

Les Roques de Benet

Deixa un comentari

roques de Benet, Parc Natural dels Ports

Probablement són les roques més emblemàtiques i representatives del Parc Natural dels Ports. Deuen el seu nom al poble àrab de Bene que es trobava al damunt mateix del conjunt petri i que surt en la mateixa carta de població d’Horta del 1165, on es fa donació als seus habitants dels termes “de Orta et de Bene quales fuerunt ibi in tempore sarracenorum”. De les restes d’aquest poblat ja no en queda cap rastre, tan sols fragments de ceràmica dispersa pels voltants corresponent al període de la presència àrab.

Amb una altitud de 1013 metres, les quatre roques que formen el conjunt estan formades per material conglomeràtic i assentades totes elles sobre roca calcària. Per accedir a la part superior hi ha un sender senyalitzat que surt del mateix camí que passa per la part dreta de les roques, camí que va de les Eres salvant un fort desnivell fins al coll de Membrado (antigament anomenat coll de Bene).

roques benet, parc natural dels ports
Les Roques de Benet han estat i són un dels indrets d’escalada més importants del massís. En l’actualitat hi tenim comptabilitzades unes trenta-sis vies d’escalada que, segons els especialistes, requereixen una certa experiència, ja que tenen un grau de dificultat elevat -cap d’elles és inferior als 5 graus-, i és per això que no hi solen haver tants escaladors com en altres parets del massís.

Per la part baixa de les roques, per on abans hi passava l’antic camí que la gent utilitzava per anar a Tortosa, actualment hi passa una pista forestal que ens porta a l’interior del barranc de l’Avellanar. Per aquest antic camí l’any 1913 hi passà l’excursionista Roig i Font, guiat pel guarda forestal d’Horta, que contà als excursionistes una llegenda que transcrivien de la manera següent:

“El camí segueix quasi fregant les roques d’en Benet, trobant-se a poques passes una petita balma nomenada la coveta de l’Home mort. Aquest nom li prové d’una llargaruda roca que abans obstruía quasi completament l’entrada de la balma i que per sa especial forma semblava, vista de lluny, un home estirat. D’aquesta roca se’n conta una llegenda, o lo que sigui, i és la següent: no fa pas molts anys, va córrer  la veu que susdita roca amagava un ric tresor; i, havent-ho sabut l’hereu d’un dels miserables masos d’aquells indrets, féu saltar, d’amagat, la roca a barrinades.

Ningú ha pogut saber quin resultat donà l’escorcoll de la roca; però, segons se diu, es va poder observar que des d’aquella època els habitants del susdit mas fruíen d’una major prosperitat. Per més que, efectivament, a l’altre cantó del camí, i davant de la balma, hi ha un munt de roques que semblen esberlades a cops de mall. No es pot donar gaire crèdit a lo que quasi sempre no són més que fantasies del poble”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s